La crisi consiste appunto nel fatto che il vecchio muore e il nuovo non può nascere:

in questo interregno si verificano i fenomeni morbosi più svariati.

Antonio Gramsci, Quaderni del Carcere

 1.       La pandèmia de Covid19 és un dels episodis més greus d’una crisi llargament covada, que ha fet visible a la part del món més privilegiada el fracàs del projecte neoliberal. La prioritat indiscutible d’atendre l’emergència sanitària ha desencadenat un black-out informatiu de dimensions difícilment justificables. El virus ompli i desborda els espais informatius dels mitjans audiovisuals, mentre simultàniament els mitjans escrits -que durant el confinament no han estat accessibles a bars i biblioteques- han restringit l’accés online lliure.

2.       Escoltem cada dia declaracions grandiloqüents sobre el redescobriment d’allò públic i de valors com els de l’empatia i la solidaritat, que recorden antigues reaccions com la de Sarkozy davant la crisi financera de 2008 de refundar el capitalisme, barrejades amb un llenguatge bèl·lic i patrioter. Mentrestant, en la penombra creada pels focus mediàtics sobre el coronavirus els poders fàctics avancen les sues posicions. Així, la patronal del sector dels abastiments d’aigua pressionava el govern fa unes setmanes, per tal de rebre autorització per a interrompre discrecionalment el subministrament en cas d’impagament, sense respecte als drets humans, i d’obtenir canvis en les condicions de prestació del servei amb la finalitat de traslladar el cost del confinament als abonats.

3.       No tornarem al món d’ahir. La crisi de la globalització neoliberal accelerada per la pandèmia modifica la correlació de forces entre països, sectors econòmics i grups i classes socials. Alguns efectes són evidents: algunes corporacions de les tecnologies d’informació i comunicació o altres de la farmaindústria, especialment les basades en l’enginyeria genètica, es reforcen amb la crisi sanitària. El transport aeri i el turisme patiran molt probablement una reestructuració profunda. Més incertes són les conseqüències geopolítiques i els nous (des)equilibris de poder territorial que s’estan forjant. L’atenció a la lluita comercial i tecnològica entre Xina i Estats Units oculta parcialment altra més profunda pel repartiment global de recursos com la terra fèrtil, l’aigua potable o certs minerals. Fenòmens que no són nous però que, com també els relacionats amb el canvi climàtic, caldrà tenir presents a l’hora d’intentar compondre un món desitjable. A més, no podem descurar que la pèrdua de status de les classes mitjanes dels països més afavorits, amenaça l’estabilitat política global. Un altre món és possible. Atenció als fenòmens nocius.