COL·LECTIU VIRIDIAN: Com naix la Plataforma Cuidem Benimaclet i quins objectius té?

JUANAN, membre de Cuidem Benimaclet (C.B.): En la plataforma participen diferents col·lectius del barri i veïnes a nivell particular que decideixen unir forces a partir del setembre del 2018 davant l’amenaça imminent del desenvolupament d’un pla urbanístic que preveu l’edificació de més de 1.300 habitatges als terrenys que limiten amb l’anomenada Ronda Nord. El principal objectiu de la plataforma inicialment va ser frenar el desenvolupament d’aquest pla urbanístic, mitjançant diferents estratègies. D’una banda, hem plantejat alternatives viables des del punt de vista jurídic i des de la perspectiva de l’ecologia urbana. D’altra banda, s’han desenvolupat accions directes al carrer, fent xarxa amb el veïnat per generar consciència sobre l’amenaça real que representava el PAI. Amb el temps, el col·lectiu ha anat reflexionant també sobre problemàtiques relacionades amb la ciutat i, amb la incorporació a la xarxa EntreBarris, hem començat a tractar temes vinculats al dret a l’habitatge, a la mercantilització de l’espai públic, al problema de la pujada dels lloguers o als desnonaments. Totes aquestes qüestions lamentablement s’han agreujat amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19.

C.V.: Després d'alçar-se l'estat d'alarma vinculat a la pandèmia el relat dominant proposa la tornada a una “nova normalitat”. Què és per a vosaltres la “normalitat”? I a quina “normalitat” us agradaria tornar?

C.B.: És una pregunta àmplia, però podem vincular-la al nostre context específic. Abans de la pandèmia, la nostra plataforma s’oposava a una normalitat “prèvia” lligada a un sistema econòmic basat en el creixement extensiu i l’expansió constant. Uns dels àmbits en els quals es poden observar directament les repercussions d’aquest sistema és la gestió del territori, on la tendència a urbanitzar i construir genera, entre altres conseqüències, la pèrdua de sòl fèrtil. També qüestionàvem el concepte del barri com un espai en què tot es pot mercantilitzar: el patrimoni, els carrers, la vida en comú, l’habitatge, etc. Ens agradaria transitar cap a una nova normalitat en la qual la construcció responga a necessitats reals, i no a finalitats especulatives. Una normalitat en la qual les persones puguen accedir a un habitatge digne. També ens agradaria que el disseny de les ciutats posara en valor la infraestructura verda com un element que pot millorar la nostra quotidianitat, com ha quedat palès en aquesta pandèmia. Els espais oberts haurien d’entendre’s com a llocs en els quals es pot desenvolupar la vida en comú. Fent referència als principis de l’ecofeminisme, seria desitjable crear una societat en què siga normal protegir la vida, el patrimoni cultural i el territori.

C.V.: De quina manera pot la crisi (ambiental, sanitària, econòmica, etc.) que vivim ajudar-nos a concebre altres futurs possibles? Com podem repensar el model de ciutat i les formes de convivència en el context urbà?

C.B.: En primer lloc, creiem que el confinament (sense voler idealitzar-lo, perquè ha sigut una experiència molt dura per a moltes persones) ens ha permès reflexionar sobre els espais en què vivim, tant els públics o comuns com els domèstics o privats. Hem vist com, per raons productivistes, és a dir, amb la intenció de maximitzar els beneficis econòmics d’un bé com és el sòl, s’han dissenyat, construït (i, més tard, subdividit i arrendat) habitatges que no tenien en compte les necessitats humanes ni allò que, des de la perspectiva de l’urbanisme feminista, es denomina “l’àmbit reproductiu”. D’altra banda, els espais comuns dins dels blocs de cases són llocs quasi totalment desaprofitats, tant a nivell ambiental (s’hi podrien fer cobertes verdes o instal·lar plaques solars, per exemple), com a nivell social, perquè es podrien fer servir per generar comunitat. D’altra banda, aquesta crisi pot ajudar-nos a repensar també els models d’espai públic. Per a què serveixen tantes places dures, sense cap mena de vegetació, que són tan comunes a les nostres ciutats, quan el confinament ens ha mostrat que apreciem i fins i tot enyorem els espais verds? Caldria revisar també el disseny dels jardins, sovint molt sectoritzats i en els quals la interacció entre les persones i la biodiversitat és mínima. A més, ens sembla important repensar la mobilitat. Per exemple, a Benimaclet el flux de cotxes que caracteritza la Ronda Nord és molt problemàtic i insostenible. Des del nostre punt de vista, es podria reconfigurar aquest espai de la ronda reduint la velocitat dels vehicles, creant connexions transversals per als vianants, potenciant el carril bici... i generar així un lloc més amable, en el qual les prioritats no siguen únicament la velocitat i la línia recta, que són les que han inspirat els dissenys fins ara. Però, no podem oblidar que no partim d’un paper en blanc: que el territori, malgrat que ens pese, ja ha sigut modificat i que, potser, no cal imposar-hi una capa nova, sinó treballar partint del que ara hi ha i anar construint, amb calma i en col·lectiu, noves respostes als problemes heretats d’èpoques anteriors. Així mateix, creiem que hi ha hagut alguns esforços des dels governs locals per a impulsar la mobilitat sostenible, però es necessitarien mesures encara més valentes per a guanyar terreny al cotxe.

C.V.: Fa unes setmanes la vostra plataforma ha organitzat una manifestació/celebració a la plaça i pels carrers del barri. En què consistia? Com podem reinventar les estratègies d'acció ciutadana al barri i a les ciutats en temps de pandèmia?

C.B.: El passat 16 de juliol, vam organitzar una roda de premsa al matí a la plaça de Benimaclet per celebrar el “no” de l’Ajuntament de València a la proposta de PAI de Metrovacesa. Allí vam defensar una vegada més la desclassificació com a solució legal i viable, com sosté un informe recent de la Universitat de València*. A la vesprada vam fer un recorregut pel barri fins a arribar al Jardí Lluerna, un espai verd que hem habilitat i que cuidem col·lectivament, on es va llegir un manifest. També vam crear un punt d’informació a la plaça sobre el procés participatiu de planificació Repensem Benimaclet, en el qual la nostra plataforma participa activament. Vam poder crear una atmosfera de convivència amb música i interacció social, alhora que adoptàvem les mesures sanitàries de prevenció. Potser no es tracta d’estratègies noves de participació ciutadana, però creiem que l’apropiació simbòlica de la plaça i del jardí Lluerna pot ser una manera de reivindicar una altra visió per al nostre barri. Aquest últim lloc és particularment significatiu, perquè no sols s’hi ha creat un espai verd allà on altres volen construir edificis, sinó que també l’estan autogestionant els veïns i veïnes de la plataforma. A més, ens sembla molt positiu veure que no cal programar esdeveniments perquè el jardí siga usat pels habitants. Reapropiar-se d’espais que estan erms, que són el resultat d’un model especulatiu obsolet, té moltíssim de valor.

C.V.: Tal vegada, més que no generar fórmules noves, és important construir continuïtat. El vostre moviment i les seues reivindicacions continuen presents i visibles, malgrat la pandèmia i del distanciament social. Quines són les línies d’acció futures de la plataforma?           

C.B.: Un dels projectes que tenim al cap és plantar arbres fruiters en algunes zones interessades pel PAI en col·laboració amb el col·lectiu Grama, que continua la labor iniciada pel banc d'aliments de Benimaclet. La idea és aprofitar espais en desús per a produir aliment per a les persones que puguen necessitar-ne. A més, seguim implicades en el procés participatiu Repensem Benimaclet perquè es tinguen en consideració les nostres visions sobre la planificació del barri.


-----------------------------------------------------------------------------------------------

* Seguint aquest enllaç trobareu més informació sobre l'informe.

 .